-BIOGRAFIA-
Joan Puig Bertran va néixer a la Colònia Marçal al municipi de PUIG-REIG província de Barcelona el dia 25 de juny de l’any 1956.

De molt petit, abans dels deu anys, va veure un pintor en un camí a l’entrada de SANT LLORENÇ DE MORUNYS. Davant d’ell es trobava una tela blanca aguantada per un cavallet de fusta antic, mica en mica la tela blanca començava a tenir color, formes i expressivitat. Però aquella tela no tenia semblança amb el paisatge, el noi es va quedar sorprès, el pintor havia dibuixat barques amb un mar de fons i el paisatge realment era d’un poblet de la Catalunya interior. Ell va comprendre que la pintura és més que una tela, un paisatge i un cavallet, va comprendre que la pintura és un art que expressa els sentiments més profunds del pintor de manera visual i que ell reflecteix tots els seus anhels a través d’una tela blanca i un paisatge com a font d’inspiració.

En aquell precís instant va decidir que seria pintor. A l'arribar a casa, va anar a visitar el capellà del poble ,que era pintor, i aquest li va fer una llista de les coses necessàries per endinsar-se en l’art de la pintura. Després, tot seguint les instruccions del capellà, va visitar al fuster pel bastiment de les teles, ja disposava de roba a casa seva i per la preparació de la tela va anar a la drogueria, tot un projecte d’alquímia. Així es va posar en marxa! Va ser la primera gran feina de la seva vida, i tot sol! No necessitava ningú més, tenia independència en les seves accions.

Ell va créixer juntament amb els elogis de la gent vers la seva pintura, però va arribar l'hora del gran dilema: es trobava davant les portes de la universitat: a l'esquerra de la diagonal, Belles arts i a la dreta, la facultat d’Econòmiques. La decisió va ser difícil... i va errar. Ell era una persona obedient i va fer cas als pares, va triar l’opció de la dreta, econòmiques. Sembla que la independència de la que gaudia quan era jove s’havia evaporat.

Ben aviat va trobar feina en un banc i amb els seus ingressos es va comprar una moto. Ell estava matriculat a econòmiques, però tenia la pintura ben present; es saltava les classes de la facultat per pintar, portava l’art a la sang.

Seguidament va fer “ la Mili ” però això no el va privar de pintar, es més, s’inspirava en els vaixells i el mar.

El 1977 va fer la seva primera exposició d’art a la sala Cau Ferrat de Sitges.

Quan va tornar de "la Mili" es va instal.lar a Navàs, un poblet del Bages.

La segona exposició va ser a Manresa, a la Sala Noet. Va tenir una molt bona acollida tan en la venda com en la crítica, que aqui reproduïm:

“En sus acuarelas se detecta un personaje cargado de inconformismo, lo cual creo que es muy positivo. Esto le conduce a la observación y rápidamente necesita probar, experimentar y tocar.


Podríamos decir sin temor a equivocarnos que es un hombre que investiga y que por suerte no se ha convertido en un acuarelista sedentario. En él descubres un camino muy transitado y que cada vez que das un paso aparecen nuevos horizontes.


Ahora se recrea en estos colores, después juega con los contrarios, más adelante trabaja con los suaves y después explota los cargados de fuerza.


Sus acuarelas están llenas de agilidad, limpias y de gran transparencia; están llenas de pinceladas que muestran un nervio personal muy desarrollado y cada una dada sin retoque. Se palpa su impetuosidad, un afán personal de diversión y alegría, mientras toma cuerpo la obra y, sobre todo, hasta que el artista dice basta.


El artista mantiene una progresión evidente, la búsqueda artística es constante y por suerte nunca definitiva. por este motivo el avance del artista está asegurado, si mantiene los pies en el suelo y no escucha las palabras de sirena que posiblemente lo alabaran en exceso, si conserva el espíritu inquieto, disfruta mientras pinta, entonces descubrirá que el camino que conduce al arte es inagotable”.

Es va casar i va tenir 3 fills. Van venir les responsabilitats i va anar perdent activitat en el món de l’art. Als 50 anys -cansat de la rutina- va decidir retrobar-se una vegada més amb la pintura. L'any 2008 participà en concursos de pintura rapida, aconseguint alguns  premis. Torna a vendre obra a antics clients i als llocs on va a pintar. Al 2009 obre un local on penja les obres i on torna a gaudir NOVAMENT amb la pintura. Aquest mateix any inicia la difusió de la seva obra a través d’internet i comença una nova etapa de la seva vida amb molta il.lusió.